Compensació de bases imposables negatives

Les bases imposables negatives que hagen sigut objecte de liquidació o autoliquidació podran ser compensades amb les rendes positives dels períodes impositius següents.

Per tant, es permet la compensació il·limitada en el temps.

Les bases imposables negatives que hagen sigut objecte de liquidació o autoliquidació podran ser compensades amb les rendes positives dels períodes impositius següents amb el límit del 70 per cent de la base imposable prèvia a l'aplicació de la reserva de capitalització establida en l'article 25 de la LIS i a la seua compensació.

Per a estos contribuents, la compensació de bases imposables negatives no podrà superar el resultat d'aplicar els anteriors percentatges sobre la base imposable prèvia a l'aplicació de la reserva de capitalització i a esta compensació, si més no, es podran compensar durant el període impositiu bases imposables negatives fins l'import d'1 M €.

Esta limitació no serà aplicable en l'import de les rendes corresponents a treus i esperes conseqüència d'un acord amb els creditors no vinculats amb el contribuent.

Este límit no s'aplicarà durant el període impositiu en què es produïsca l'extinció de l'entitat, fora que la mateixa siga conseqüència d'una operació de reestructuració a la que resulte d'aplicació el règim fiscal especial establit en el capítol VII del títol VII de la LIS.

Si el període impositiu tinguera una durada inferior a l'any, les bases imposables negatives que podran ser objecte de compensació durant el període impositiu, seran el resultat de multiplicar 1 milió d'euros per la proporció existent entre la durada del període impositiu respecte de l'any.

No podran ser objecte de compensació les bases imposables negatives, quan concórreguen les següents circumstàncies:

1. La majoria del capital social o dels drets a participar en els resultats de l'entitat que haguera sigut adquirida per una persona o entitat o per un conjunt de persones o entitats vinculades, amb posterioritat a la conclusió del període impositiu al que correspon la base imposable negativa.

2. Les persones o entitats anteriors hagueren tingut una participació inferior al 25% en el moment de la conclusió del període impositiu al que correspon la base imposable negativa.

3. L'entitat adquirida es trobe en alguna de les següents circumstàncies:

   1. No vinguera realitzant activitat econòmica alguna dins dels 3 mesos anteriors a l'adquisició.

   2. Realitzara una activitat econòmica en els 2 anys posteriors a l'adquisició diferent o addicional a la realitzada amb anterioritat, que determinara, en si mateixa, un import net del volum de negoci durant aquells anys posteriors superior al 50% de l'import mitjà del volum de negoci de l'entitat corresponent als 2 anys anteriors. S'entendrà per activitat diferent o addicional aquella que tinga assignat diferent grup a la realitzada amb anterioritat, en la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques.

   3. Es tracti d'una entitat patrimonial en els termes establits en l'article 5.2 de la LIS.

   4. L'entitat haja sigut donada de baixa en l'índex d'entitats per no presentar, durant 3 períodes impositius consecutius la declaració del IS.

La possibilitat de compensar bases imposables negatives amb les rendes positives de períodes impositius que concloguen en els anys posteriors que la LIS establix per això, no és un dret autònom del contribuent, és a dir, no es reconeix al contribuent de forma independent, sinó que se li reconeix en la mesura en què el contribuent, com a conseqüència del compliment de les seues obligacions tributàries i de l'aplicació de la normativa tributària, autoliquida o li liquiden el seu deute tributari per l'impost sobre societats. Així s'extrau de la pròpia dicció de l'article 26 de la  LIS a l'assenyalar que les bases imposables negatives que hagen sigut objecte de liquidació o autoliquidació podran ser compensades, és a dir, no existix un dret autònom a la compensació de bases imposables negatives sinó que existix una facultat, derivada de la relació jurídica-tributària existent entre l'Administració Tributària i el contribuent i atribuïda per la Llei, per poder compensar bases imposables negatives amb el sotmetiment als requisits exigits pel mateix però en cap precepte es reconeix un dret autònom a tal compensació.