3.1. Recaptació tributària bruta
La recaptació tributària bruta està constituïda pels ingressos efectius obtinguts en l'exercici, procedents tant de les autoliquidacions presentades pels contribuents com de les liquidacions practicades per l'Agència Tributària. Respon, per tant, a un criteri de caixa.
La recaptació bruta total gestionada per l'Agència Estatal d'Administració Tributària l'any 2023 va assolir un import de 339.906 milions d'euros, el que va suposar un augment interanual del 5,9% (19.039 milions més que l'any 2022).
Els ingressos bruts van créixer per l'augment de les bases, en particular les vinculades a les rendes, i es van veure limitats per les rebaixes impositives en l'IRPF i a l'IVA. La base imposable agregada dels principals impostos va créixer un 7,6%. Les rendes van augmentar un 10,6%, amb augments elevats en tots els conceptes, però en especial en els beneficis de les societats. La despesa es va mantindre més moderat (amb un incremente del 3,6 %) degut, sobretot, a la caiguda dels preus energètics que va reduir el valor dels consums subjectes als impostos especials; la despesa subjecte a IVA , en canvi, va pujar un 7,1% en el conjunt de l'any. Esta evolució de les bases es va traduir en un creixement dels ingressos bruts per impostos directes de l'11%, el que explica 5,8 punts del 5,9% en el que va créixer la recaptació bruta. Els ingressos lligats a la despesa (principalment, IVA i Impostos Especials) es van comportar de manera molt moderada, augmentant en total només un 0,2% pel que fa a l'any passat. Finalment, les taxes i la resta dels ingressos van descendir un 1,6% en termes interanuals. D'altra banda, els canvis normatius i de gestió amb efecte el 2023 van restar un poc més d'un punt al creixement dels ingressos bruts.
L'augment dels ingressos es va produir en un context de progressiva moderació de l'activitat, però alt creixement en les variables nominals. El PIB en volum va tancar l'exercici amb un incremente del 2,5%, després d'un primer trimestre creixent al 4,1% i alentir-se el ritme fins al voltant del 2% a la resta de l'any. La desaparició de l'aportació que fins el primer trimestre estava tenint la demanda externa explica en bona mesura la pèrdua d'intensitat en el creixement. Un comportament similar es va apreciar en els principals indicadors fiscals. Tant les vendes interiors diaris, com les vendes mensuals de les Grans Empreses a població constant i les trimestrals de les Grans Empreses i pimes societàries, deflactadas i corregides de variacions estacionals i de calendari, van oferir el mateix panorama, amb una gradual tendència decreixent només alterada en l'últim tram de l'any. Tanmateix, en termes nominals la situació va anar diferent. També es va observar desacceleració, encara que no en totes les variables que influïxen en els ingressos i sempre amb taxes de creixement més elevades, conseqüència de les pujades de preus, en qualsevol cas, molts menors que les de 2022. El creixement del PIB nominal es va situar en el 8,6% en el conjunt de l'any. La demanda interior i la despesa en consum, també interior, de les llars creixen un poc menys (6% la primera i 7,1% el segon), els dos en l'entorn del creixement dels ingressos. La remuneració dels assalariats, variable clau per al seguiment de les retencions del treball, va superar en un 8,8% les xifres de 2022.
Si s'analitzen els ingressos bruts per figures, la recaptació per IRPF va augmentar un 10,1%. S'estima que la renda de les llars va augmentar a un ritme similar (9 %). Les principals causes del creixement van anar l'augment del treball, les pujades salarials i de pensions, i l'increment del tipus efectiu associat a estes pujades. Tot això va afavorir un elevat incremente de les retencions per rendiments de treball que, no obstant això, es van veure limitades per la rebaixa de l'impost a les rendes més baixes (que va suposar una pèrdua d'ingressos de més de 1.700 milions). Encara que el seu pes dins de l'impost és menor que el de les anteriors retencions, també es van produir creixements significatius en les retencions per rendes del capital mobiliari i en els pagaments fraccionats de les empreses personals. Les retencions per rendes del treball i activitats econòmiques van créixer un 11%, un 12,6% en les procedents de les administracions públiques i un 10,3% en el sector privat. La diferència en el comportament de tots dos sector està determinada pel fort incremente de les retencions lligades a les pensions que van créixer des de març prop del 19% (el febrer es comparaven amb un mes que va tindre l'última paga d'actualització). Aquell augment es va produir fins i tot malgrat l'efecte de la rebaixa de tipus en les pensions més baixes. Aquell impacte també es va notar en les pimes, ingressos dels quals per retencions van créixer tan sols un 7,7% (sense la rebaixa de tipus el creixement haguera sigut del 10,2 %). A les Grans Empreses la rebaixa va anar menys significativa, però suficient per a reduir en un punt el creixement dels ingressos (creixen un 11,7%, però sense rebaixa hagueren augmentat un 12,7 %). Finalment, en les retencions derivades dels salaris públics l'increment el 2023 va anar un poc inferior al 8%. La segona major aportació al creixement de l'impost la van constituir les retencions per rendes del capital mobiliari que van créixer un 28,4% gràcies a la bona marxa dels dividends i a la recuperació dels ingressos per retencions sobre els interessos de comptes bancaris a l'abric de l'escalada dels tipus d'interés. Pel que fa a la declaració anual, el resultat brut va anar superior en un 7% al de l'any passat, encara que, com s'explicarà en l'apartat següent, el resultat net és inferior degut a l'impacte que van tindre les mesures normatives, entre les que van destacar les posades en marxa per les comunitats autònomes en el tram de la seua competència (elevació de mínims familiars, rebaixa de tipus i augment de deduccions).
Els ingressos bruts en l'impost sobre societats van pujar un 12,1%. Els beneficis de les societats van augmentar el 2023 per damunt del 10%, el que es va plasmar en un creixement dels pagaments fraccionats, principal component dels ingressos en esta figura, de la mateixa orde. Part del creixement es va deure al canvi normatiu que va entrar en vigor al començament de 2023 pel qual la base imposable d'un grup es va calcular el 2023 sumant les bases imposables positives i el 50% de les bases imposables negatives de les entitats integrants del mateix. També la quota positiva de la declaració anual, corresponent a la liquidació de l'any 2022, va experimentar un notable creixement, superior al 12%. Igual que en els pagaments, va haver-hi un canvi normatiu que va impulsar els ingressos; en este cas el tipus mínim del 15% que, encara que va anar aprovat en els Pressuposats de 2022, va tindre la seua primera aplicació en la declaració de 2022 presentada el 2023.
En l'Impost sobre la Renda de No Residents els ingressos bruts van créixer un 17,8%. També en este cas l'important ascens es deu a l'augment de les retencions (procedents, fonamentalment, de dividends) i al dels pagaments fraccionats.
Els ingressos bruts per IVA es van mantindre pràcticament estables (-0,1 %). L'IVA lligat a la importació va caure un 12,8% mentre que l'IVA d'operacions interiors va augmentar un 3,5%. La despesa subjecte va créixer un 7,1%. La diferència s'entén si es considera l'impacte dels diferents canvis normatius i de gestió, açò és, la rebaixa de tipus en energia, aliments bàsics i també la nova regulació sobre ajornaments. L'efecte va anar la pèrdua de més de 2.800 milions d'euros. Si se sumen estos milions, el creixement dels ingressos bruts pujaria gairebé dos punts i mitjà.
Els ingressos bruts per Impostos Especials només van pujar un 2,5% pel que fa als registrats el 2022. El creixement es va produir gràcies a l'Impost sobre Envases de Plàstics No Reutilitzables, nou el 2023. Eliminant els ingressos per este impost (645 milions), la recaptació total per Impostos Especials el 2023 seria un 0,6% inferior a la de l'any precedent (-127 milions). La principal figura en este grup d'impostos, l'Impost sobre Hidrocarburs, va repetir pràcticament el nivell de 2022. L'elevat preu de gasolines i gasoils en bona part de l'any i l'alentiment de l'activitat econòmica lastró l'evolució d'estos ingressos, com a mínim fins l'estiu. En l'últim tram de l'any ja es va observar una millora en els principals consums. En l'Impost sobre Labors del Tabac els ingressos van augmentar un 0,4%. L'any es va distingir per les significatives pujades de preus, les majors heretades de l'any anterior. En els impostos sobre l'alcohol la recaptació es va reduir el 2023. En la primera part de l'any els dolents resultats havien de veure amb la comparació amb períodes de l'any anterior, però, superats aquells moments, els consums van seguir caient, en particular en les begudes de major grau alcohòlic. Els ingressos en l'Impost sobre l'Electricitat van continuar sent marginals donada l'extensió de la rebaixa en el tipus del 5,11% al 0,5%, vigent des de mitjançats setembre de 2021.
Els ingressos per Taxes i altres ingressos del capítol III van disminuir un 1,6%. Les taxes van créixer, en gran manera, per la recuperació del Canon per l'aprofitament d'aigües continentals per a la producció d'energia elèctrica, sense ingressos el 2022 a causa d'una sentencia del Tribunal Suprem que va comportar la devolució del recaptat fins l'any 2021, mentre que els altres ingressos (recàrrecs, interessos, sanciones) es van reduir de forma notòria.