E) Indemnitzacions exemptes derivades d'acomiadaments col·lectius per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o per força major

En els supòsits d'acomiadaments col·lectius realitzats de conformitat amb el que disposa l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors que es deguen a causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o per força major, quedarà exempta la part d'indemnització percebuda que no supere els límits establits amb caràcter obligatori en l'esmentat Estatut per a l'acomiadament improcedent (33 dies per any de servici fins un màxim de 24 mensualitats amb l'aplicació, si escau, del règim transitori per a contractes formalitzats amb anterioritat al 12 de febrer de 2012), en comptes de la quantia obligatòria que fixa per a cadascun d'ells el propi Estatut dels Treballadors.

Nota: per als acomiadaments col·lectius fundats en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció o per força major, la indemnització que l'Estatut dels Treballadors fixa com a obligatòria és de 20 dies per any de servici, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any i amb un màxim de 12 mensualitats.

Important: tinga's en compte que, com veurem a l'examinar els acomiadaments objectius, quan estos es produïxen per les causes previstes en la lletra c) de l'article 52 del citat Estatut, açò és, quan l'acomiadament es funda en les causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o per força major que regula l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors, també quedarà exempta la part d'indemnització percebuda que no supere els límits establits amb caràcter obligatori en l'esmentat Estatut per a l'acomiadament improcedent, en comptes de la quantia obligatòria que fixa l'Estatut dels Treballadors

L'acomiadament col·lectiu de l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors es coneix  com Expedient de Regulació d'ocupació (ERO) d'extinció i ha de distingir-se  clarament de l'Expedient de Regulació Temporal de Treball que tenen un caràcter merament temporal i implica l'obligatòria reincorporació del treballador al seu lloc de treball en les mateixes condicions que tenia amb anterioritat a l'aplicació de l'ERTO, una vegada finalitze este. No existix  per tant en l'ERTO cessació o acomiade dels treballadors i, en conseqüència, l'ocupador no ha d'indemnitzar als treballadors, estant plenament subjectes a l'IRPF les quantitats percebudes per este concepte.

Règim transitori :

Normativa: Disposició transitòria vint-i-dosena de la Llei de l'IRPF

Les indemnitzacions per acomiade o cessació que siguen conseqüència dels expedients de regulació d'ocupació en tramitació o amb vigència en la seua aplicació a 12 de febrer de 2012 als que es referix la disposició transitòria dècima del text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre (BOE del 24), aprovats per l'autoritat competent a partir de 8 de març de 2009, estan exemptes en la quantia que no supere 45 dies de salari, per any de servici, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any fins un màxim de 42 mensualitats

Precisió: la disposició transitòria vint-i-dosena de la Llei de l'IRPF es referix a la disposició transitòria dècima de la Llei 3/2012 de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, que ha sigut derogada pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, i seu contingut s'ha recollit en la disposició transitòria dècima del Reial Decret Esmentat Legislatiu 2/2015.

Ara bé, tractant-se d'acomiade o extinció per voluntat del treballador que siguen conseqüència d'expedients de regulació d'ocupació, tramitats conforme a l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors, aprovats amb anterioritat al dia 8 de març de 2009 i acomiadaments produïts per les causes previstes en la lletra c) de l'article 52 de l'Estatut dels Treballadors amb anterioritat a esta data, la quantia exempta estarà constituïda per l'import de 20 dies de salari per any treballat, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a l'any, amb un màxim de 12 mensualitats.