Anàlisi

A falta de les últimes dades per a tancar l'any 2024 ja es poden avançar molts dels trets que han caracteritzat l'any, tant des del punt de vista de l'evolució de les principals variables de la conjuntura com de la pròpia recaptació.

El 7 de novembre de 2024, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar sentencia en els assumptes acumulats C-289/23 i C-305/23, en què s'analitza la compatibilitat de la reforma del Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Concursal (TRLC) operada per la Llei 16/2022 amb la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per a augmentar l'eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, i per la qual es modifica la Directiva (UE) 2017/1132.

L'impacte de la catàstrofe provocada per la DANA sobre l'evolució de les xifres econòmiques i recaptatòries no és, evidentment, la qüestió més important d'esta tragèdia, però sí ocupa un lloc destacat des dels primers dies.

L'AEAT té com missió essencial el foment del compliment voluntari pels ciutadans de les seues obligacions fiscals i la prevenció i lluita contra el frau. Per fer-ho, com organització, ha de prestar els servicis d'informació i assistència necessaris per a minimitzar els costos indirectes associats a este compliment. I a més estos servicis han de mostrar-se de forma accessible als ciutadans perquè cadascun puga triar sobre la modalitat d'assistència que necessita (presencial o no presencial) i el canal pel qual vol relacionar-se (telefònic, assistent virtual, cita telefònica, xat, presencial …). El pla estratègic de l'AEAT 2024 - 2027 reorganitza el model d'informació i assistència integral, centrant-se en el ciutadà, proporcionant-li un nivell de qualitat igual, independentment del canal que tria.

Una de les facultats que té l'Agència Tributària per a assegurar el correcte compliment de les obligacions fiscals, consistix en obtindre informació financera, tal com s'establix en l'article 93 de la llei General Tributària (LGT).

El 18 de novembre es va publicar l'Observatori de Marges Empresarials (OME) amb dades fins el tercer trimestre.

Una de les qüestiones que suscita l'aproximació als diferents supòsits de responsabilitat tributària que recullen els articles 42 i 43 de la Llei general tributària és el de la seua naturalesa i, concretament, si han de qualificar-se com sanciones i, en conseqüència, aplicar-se'ls les normes pròpies del règim sancionador i les seues garanties.

Durant les últimes setmanes s'han publicat dos estadístiques que exploten la informació fiscal sobre la renda personal des de la dimensió municipal.

El trasllat de la mal dita “planificació fiscal agressiva” des de la fase liquidatòria a la fase recaptatòria que ha tingut lloc en els últims anys s'ha caracteritzat, entre altres conductes, per la ubicació per part dels deutors dels seus béns i drets de contingut econòmic en unes altres jurisdiccions fiscals diferents d'aquelles en les que es genera el deute tributari, com estratègia principal per a obstaculitzar les actuacions d'embargament.

Durant els primers dies de setembre es va publicar l'Estadística dels declarants de l'impost sobre el patrimoni corresponent a l'exercici 2022.